La cuina vermella

Un bon dia 10 de febrer de 2008, tot cuinant un sopar per una parella d’amics, el Kike li va proposar a la Txell d’obrir les finestres de la seva cuina vermella i fer un bloc on compartir amb la gent la seva afició / passió per les coses del menjar tot creant un “lloc on tots hi tenim un racó per donar i rebre bon rotllo”. Aquests són els orígens del millor bloc gastronòmic de l’any, La cuina vermella.

L’aventura va anar més enllà del que es podia pensar en un primer moment. Dies després compartien amb la gastroesfera el menú del seu casament, i veient l’historial fins a dia d’avui, reben centenars de visites i comentaris cada dia, sense deixar de compartir receptes i vivències entorn el menjar ni una sola setmana. El Kike amassa els textos i la Txell endolça les fotos, i com diuen ells “les entrades són com fills i les estimen a totes per igual”.

Què hi podem trobar? Receptes de tota mena, dieta mediterrània i plats adoptats, visites a fires del formatge, a restaurants, ressenyes de vins, premis, llibres, rifes i sortejos, tutorials, i música, molta música de contrapunt, que ens acompanya mentre llegim la recepta com a ells els acompanya la ràdio mentre la cuinen.

La filosofia vermella és vital i positiva, i parla del plaer de viure intensament a través de la relació amb la cuina i tot el que passa al voltant d’una taula. Menjar, beure, cuinar, escoltar música... Persones sense tele ni sofà, persones que gaudeixen de la vida amb els braços ben oberts, sense recances ni culpabilitats, i que “busquen la felicitat dels altres a través dels sabors, compartint secrets i habilitats amb una generositat inusual”, en definitiva, persones que un bon dia van decidir deixar de somniar truites per començar a cuinar-les.

Gustós, oi?

 

<

>

Compartir |

0 comentarios