El clavegueram de Barcelona

Us heu preguntat mai que hi ha sota terra? Ens referim als centenars de canals dispersats per tota la ciutat que condueixen les aigües residuals i pluvials que engoleix la ciutat, fins a les plantes depuradores, on abans d'abocar-se al mar es tracten. Us heu imaginat mai com deu ser aquest entramat de canals? Doncs esteu a punt de conèixer-ho perquè Monapart va tenir el privilegi de ser-hi. Ens col·loquem guants i casc i descendim plegats a les profunditats de l'urbs...

Per tal que us en feu una idea de la bestialitat que amaga el subsòl, us direm que la xarxa de clavegueram de Barcelona dóna servei aproximadament a 1.540.000 habitants de la ciutat i als establiments comercials i industrials ubicats en les més de 81.500 finques que hi ha en els 98 km2 del terme municipal. Això es tradueix en la conducció diària de 500.000 m³ d'aigües residuals. Molt heavy, oi? La xarxa municipal de clavegueram té 1.648 quilòmetres, la mateixa distància que separa Barcelona de Berlín! I d'aquests quilòmetres més de 1.000 es poden visitar.

Ens trobem al passadís del tram de clavegueró que recull els residus dels habitatges dels voltants del Passeig de Sant Joan i del carrer València. Es tracta d'un conducte amb un petit riu que desemboca a un salt d'aigua pensat per reduir el pendent i dissipar l'energia de l'aigua. En el transcurs del rierol es van adherint aigües a través d'una infinitat de galeries i túnels que uneixen els claveguerons amb col·lectors. A l'extrem del canal, descobrim el col·lector de la Diagonal, una riera immensa que circula a tota velocitat fins arribar al interceptor de Ciutat Vella. Ens expliquen, que en dies de fortes pluges, cal desviar el torrent a través de salts i galeries alternatives. La grandària i majestuositat d'aquests engranatges ens recorden les portes d'edificis clàssics. Hi ha qui comenta que s'hi quedaria a viure!

Existeixen molts tòpics sobre la xarxa de clavegueram. Des de galeries on viuen éssers mutants fins a fortes olors i brutícia de tota mena. Nosaltres no vam veure cap tortuga ninja (una llàstima perquè som fans de Donatello). Tampoc cocodrils gegants. En prou feines vam enxampar un parell de ratolins. L'olor, a claveguera lògicament. I si no pares l'ull a l'aigua del rierol, de merda no n'hi ha enlloc!

 

<

>

Compartir |

0 comentarios