La fira de la cervesa artesana

TIPO: Gustativas

¿QUÉ ES ESTO?: Tastets de cerveses artesanes d'arreu del món

DÓNDE: Poblenou

CUÁNDO: 21 de juliol de 10 a mitjanit

PARA QUIÉN: Per als sommeliers més cervesaires

EXPERIENCIA:

Quan l'Angie i el Joaquín van sol·licitar a l'Ajuntament el permís per a realitzar la Primera Fira de Cerveses Artesanes, poc s'esperaven que l'òrgan regulador de la ciutat els donés el vist-i-plau. Que si està prohibit beure a la via pública, que si es genera massa enrenou al barri, que si amb els temps que corren no estem per celebracions... Tot i els dubtes, la parella propietària de la La Cervecita va decidir provar sort. Uns mesos mes tard, la Casa de la Vila barcelonina va acceptar la proposta donant lloc, per primera vegada, a una festivitat de lloança a un producte de proximitat i qualitat.

Arribat el dia, un dissabte d'estiu de ple mes de juliol, ens plantem assedegats al carrer Llull cantonada Rambla. La festa ja ha començat i com l'Ajuntament propiciava, l'enrenou està servit. Disposats en fila índia, sortidor rere sortidor, més de 26 mestres cervesers ofereixen el tast de més de 100 tipus de cerveses artesanes, i segons ens diuen, no n'hi ha dues d'iguals.

Ens disposem a comprovar-ho i adquirim un parell de gots al punt d'informació. Ens marquem un límit de tastets (no volem acabar piripis) i ens afegim al cercavila de sommeliers cervesers.

Provem molts tipus de birres i sorpresos constatem, que tot i que Catalunya no té una cultura cervesera arrelada, existeixen un munt d'artesans d'aquí que cuiden, mimen i estimen el seu producte com si cada litre fos únic i especial. Això fa que s'aconsegueixi un producte de qualitat, fet amb les millors matèries primes i amb la màxima atenció i efecte. En el tastet descobrim que algunes cerveses són suaus i d'altres de gust molt intens. Algunes són fermentades amb fruites, d'altres se serveixen a través de filtres. Algunes fins i tot s'han elaborat especialment per a  l'ocasió com és el cas de La Poblenovina produïda per Andrew Dougall.

Passat el límit que ens havíem marcat, decidim fer coixí a l'estomac picant uns embotits boníssims. Amb la panxa ben plena i una mica tocats per la civada, ens perdem pel barri mariner de rambles i olor a mar, on la tradició i la modernitat s'uneixen generant un compendi de contrastos que dóna goig percebre.

 

<

>

Compartir |

1 Comentario