Run baby, run!
RUN BABY, RUN!
DimecresAbril 04
2012
TIPUS: A peu
QUÈ ÉS AIXÒ?: Córrer sense que ningú et persegueixi
ON: Carretera de les Aigües
QUAN: Diumenge al matí, o quan vulguis
PER A QUI: Esportistes urbans
EXPERIÈNCIA:
Em lligo els cordons de les bambes, em poso l’ iPhone al braçalet amb una llista d’ Spotify especialment pensada per córrer a bon ritme, respiro fons i inicio el Runtastic, l’aplicació GPS que mesurarà el temps i el recorregut.
La carretera de les Aigües sembla el Portal de l’Àngel en hora punta, malgrat ser diumenge de primavera a primera hora del matí. M’espera un circuit de 10 km a poc més de 5 min/km, que no és cap gran marca, però digníssim per un runner novell com jo.
Ho vaig veure clar el dia de la Mitja Marató de Barcelona, quan unes 13.000 persones van competir per batre la seva marca personal, per arribar al podi (això només els pros), o simplement, per arribar a la meta. El running està de moda. En el calendari de la ciutat s’hi acumulen curses de tot tipus. Per exemple, entre febrer i abril d’aquest any els carrers de la ciutat s’hauran tallat per curses tan diverses com la Mitja Marató, la Marató, la Cursa del Corte Inglés i la Cursa de Bombers. El dia de la Mitja, la meva primera mitja, em vaig emocionar quan, en arribar a determinats punts, et trobaves una banda de batucada animant a cops de vaqueta i els amics d’algun participant que t’animaven també a tu a seguir endavant; o quan de sobte passaves per davant d’un col·lega d’estudis que havia anat a animar la seva parenta.
Però avui és diumenge, he anat a córrer per plaer per un espai privilegiat, amb la ciutat als meus peus, amb vistes cap a un mar immens que engoleix els quatre rajos d’un sol tímid que s’amaga sobre els núvols... i jo segrego endorfines a cabassos i em sento ple de vida, carregat d’energia i d’optimisme. I demà serà dilluns i tornarem a la batalla diària amb un somriure d’orella a orella i, per ser sincers, amb un caminar estrany per culpa de les agulletes.
Per a poder fer un comentari has d’estar registrat..
Si ets monaparter entra en el teu compte, sinó clica aquí.
Gràcies a tu Beth! Quina alegria deuen haver tingut les teves bambes roses... Quan estiguis feta un torpedo t'acollirem amb molt de gust a fer 10Km per la carretera de les Aigües amb la colla de papis en situació de risc seriós de fer panxa! Raul, Barcelona es una ciudad genial donde hacer deporte, con algunos buenos circuitos (Les Aigües, Montjuic, las playas...). Son lugares donde un deportista jamás se siente solo, porque a todas horas hay gente sudando la camiseta.
Gràcies Eduard, al llegir el teu post em vaig animar de nou a calçar-me les meves bambes roses i posar-me en marxa. Necessitava que m’empenyessin una mica i tu ho has fet. No corro per oblidar, però reconec aquest és un moment de relax total, en el que s’ordenen molts pensaments recol•locant les idees que durant tot el dia estan ballant desordenades pel cap.
Es un fenómeno real, y del cual llevo días reflexionando los porqués. ¿Se trata de un fenómeno espontáneo? ¿Tal vez el propio márketing de las grandes carreras nos está influenciando? ¿Nos hemos convertido de repente en una sociedad más sana, más deportiva? ¿Hemos recuperado la esencia y la magia de la Barcelona post olímpica? ¿Estamos cambiando lo de beber para olvidar por corremos para olvidar?
EXPERIÈNCIES
EXPERIÈNCIES. HISTÒRIC
