UN ESPACIO DONDE
LAS IDEAS SON LIBRES

Viernes 27 de enero de 2012

Els que em coneixen saben que em fan ràbia moltes coses. Crec que és culpa d’un gen propi de la meva terra d’origen (el Camp de Tarragona). Allà la gent és amable, però tenen certa tendència a trobar-ho tot malament, especialment si ve d’un autòcton (perquè et reconeguin alguna cosa, ho han d’haver validat primer els “de fora” i possiblement hagis hagut de morir jove).

Però vaja, que una de les moltes coses que em fa ràbia és quan algú diu frases de l’estil: “en aquell restaurant hi fan la “millor hamburguesa de Barcelona” o “aquesta és la cadira més còmoda del mercat”. És una mena de tic lingüístic (una altra cosa que fa rabiota). Els subjectes que tenen aquest tic solen ser individus que gaudeixen recomanant coses als seus contertulians. I potser tenen raó, potser aquella hamburguesa és la millor de la ciutat, però espero pel seu bé que n’hagin tastat unes quantes i que no es limitin a reproduir el que diu el redactor de torn de la revista de torn, perquè si és així demostrarien una manca de criteri que els deslegitimaria per tota la vida. Perquè recomanar no és fàcil i fer un estudi seriós de totes les hamburgueses de la ciutat encara menys.

Per tant i en conclusió. Per tots aquells amics i enemigues que sigueu portadors d’aquesta mena de tics, us proposo una senzilla solució. Substituïu la frase “la millor hamburguesa de Barcelona” per “una de les hamburgueses més bones que he tastat mai”. D’aquesta manera aconseguireu posar en valor l’hamburgueseria aquesta que tant us fascina i, al mateix temps, no posareu en entredit el vostre criteri. Tots podem tenir mal gust i el gust del teu interlocutor pot ser molt diferent del teu. I, com dirien els Manel: “...i no passa res!”.